Calendari 2015

Portem una bona ratxa, es podria dir que porto una vida més de persona sedentaria que d’esportista, però toca mirar endavant i mirar de possar objectius que ajudin a agafar el ritme.

Ara fa una setmana, una caiguda molt tonta a la Rabassa per una pedra amagada sota la neu i gairebé aturat, em fa tirar un dit enlaire, capsulitis, ma immovilitzada i gairebé tota la setmana aturar. El primer objectiu de l’any era la arxa d’esqí de fons d’Andorra també a la Rabassa, evidentment no he pogut fer-la. A veure si la propera com a mínim la podem fer.

 

Calendari de la primera part de la temporada 2015:

• 15 Febrer: Andorra Fons (esquí de fons)
• 29 Març: Duatló de carretera de Cerdanyola (duatló sprint)
• 25 Abril: Maratón Monegros (BTT)
• 10 Maig: Triatló de Sitges (triatló esprint)
• 31 Maig: Half Challenge Salou (triatló mitja distància)

Més endavant ja pensarem en la resta de triatlons fins a final de temporada…

 

2014 in review

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2014 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

A San Francisco cable car holds 60 people. This blog was viewed about 1,100 times in 2014. If it were a cable car, it would take about 18 trips to carry that many people.

Click here to see the complete report.

Ara si, tornant a entrenar i a competir

Ja fa tres mesos que vaig fer un cop de cap i vaig decidir que o ens ho agafàvem seriosament o que mai més tornaria a agafar un ritme “esportiu” regular. El primer va ser tornar a confiar en el que ha estat el meu entrenador des del 2006, Jaime Menendez de Luarca. De seguida vaig començar a entrenar de forma regular, res com tenir les coses clares. Pocs dies després, primer triatló, esprint a Mataró. Era una cursa que em feia una especial il·lusió, feia just 10 anys vaig fer just en aquesta cursa el meu debut en Triatló de carretera. El resultat, el de menys, natació dolenta, bici a mort i corrent… un drama, com era d’esperar, però molt i molt content d’haver-hi tornat.

Pocs dies més tard, a Manresa, la tornada de la Olívia, i això tenia més merit perquè ho va fer sense pràcticament haver començat a entrenar. El millor, poder entrar a meta amb el Marc.

Després torno a Montgat, ja fa unes setmanes que entreno i sembla que arribo cansat, mal dia, males sensacions, ni a la bici em trobo bé, però content d’haver millorat a la natació.

La millor cursa de les fetes la tercera, Triatló d’Osona a Vic. Bona natació en un lloc incomparable, el pantà de Sau, recorregut de bici espectacular i cursa a peu pel centre de Vic, amb moooolta calor i patint més del compte.

Però el millor estava per arribar. Aquest passat dissabte dia 26 Esprint a Banyoles. Aquest cop corre la Olívia. Fa just tres anys, aquest mateix cap de setmana i a la mateixa cursa, tots dos estàvem a la línia de sortida. Quan arribo de la bici, em trobo a la Olívia canviada, s’havia retirat, més tard em va explicar que es trobava fatal. L’endemà ho vàrem confirmar, estava embarassada de 5 setmanes, en Marc estava en camí. Va ser el seu darrer triatló abans de ser mare.

 

Pròxima etapa, Half Ironman de Berga el 14 de Setembre, haurem d’entrenar molt, i sobretot, sobretot, sobretot, perdre molt de pes.

Badant

Aquest any per fi hem pogut agafar una mica de ritme esquiant, trampejant com hem pogut. De vegades amb ajuda de la sogra, de vegades fent torns, un esquia i l’altre juga amb el Marc. Ell ja sap que és posar-se uns esquís, i de moment sembla que li agrada.

Total, que molt esquiar, però de bici res de res, un parell de sortidetes amb BTT en tot el que portem d’any. La piscina la torno a tenir abandonada, i l’únic que intento fer regularment és córrer. Diumenge a Montornès vaig fer la segona mitja després de la de Mataró al Desembre. Com canvien les coses, no fa tant de temps lluitant per intentar baixar d’1h30 i ara fen-t’ho per baixar de les dues hores, ja vindran temps millors 🙂

I el títol de l’entrada? Doncs que com que no estic gens ficat, resulta que m’he quedat fora del Duatló de Cerdanyola, el que m’havia marcat amb vermell al calendari com a la data de tornada, em feia molta il·lusió i m’ha fet molta ràbia quedar-me fora, a partir d’ara toca no badar. Una cursa amb uns circuits collonuts, de la que tothom parla meravelles, i al costat de casa!!! Podia anar amb la bici des de casa tot escalfant, tot un luxe….

Per compensar, m’he inscrit al Duatló de Girona, tocarà comprar-se alguna cosa de roba, perquè evidentment, amb els 12kg extres que encara portem, no entrarà res del que tenia.

Ens veiem a Girona el 6/4!!!

De moment… KO…

El ritme d’entrenaments de finals de 2013 ha estat cada setmana pitjor. Massa virus rondant per casa, tots tres malalts. Ara sembla, toquem fusta, que comencem a aixecar el cap. La Olivia ja porta gairebé 4 mesos sense poder fer esport, i jo encara no he pogut tornar a agafar el ritme. Pensant en positiu, cada cop queda menys per la primavera.

En resum, de totes les competicions previstes per Desembre/Gener, res de res, a veure si podem fer el Duatló de Santa Coloma al Febrer, encara que sigui molt justet de forma.

2014

És evident que la millor forma de forçar-se a entrenar, i a entrenar be, és tenint objectius clars. Jo de moment només tinc clares dues coses, que vull tornar a competir i a gaudir del triatló, i que estic inscrit al Half de Berga al Setembre.

De moment, m’he fet una llista de la majoria de proves que voldria fer. Son moltes, i depenent de com vagin les coses i la butxaca, en farem més o menys. Però el que està clar és que a la llista estan les que em venen de gust, i que el calendari final no hauria de ser massa diferent.

Desembre

• Mitja Marató de Mataró
• Sant Silvestre de Sant Julià

Gener

• Duatló BTT de Mataró
• Marxa Pirineu (Esquí de Fons)

Febrer

• Duatló BTT Santa Coloma de Farners
• Andorra Fons (Esquí de Fons)
• Marxa Rasos de Peguera (Esquí de Fons)

Març

• Duatló de Cerdanyola

Abril

• Duatló de Girona
• Cursa de Bombers
• Triatló Doble Olímpic Terres de l’Ebre

Maig

• Marxa Ciclista Terra de Remences
• Triatló Sprint de Lloret

Juny

• Triatló Sprint de Manresa
• Triatló Sprint de Puigcerdà

Juliol

• Triatló Sprint de la Vila (Barcelona)

Agost

• Triatló BTT de La Molina

Setembre

• Triatló Olímpic de Banyoles
• Triatló Half Ironman Berga

Banyoles em queda massa aprop de Berga, i és molt probable que caigui, però des de 2010 que no el faig, i vaig acabar amb molt mal regust de boca, diria que únic triatló del que m’he hagut de retirar que no hagi estat per avaria mecànica. Tinc moltes ganes de tornar.

A veure que acaba sortint…

Challenge Roth 2012 – La fi d’un cicle…

Fa temps que lo dono voltes a tornar a escriure, però no hi ha forma de trobar un forat. Fa un dies vaig tornar a entrar i vaig descobrir que ja havia fet algun intent que va quedar en un esborrany fet al Juliol de 2012, això és el que hi havia:

Com passa el temps, fa gairebé dos anys que no actualitzo. En aquest temps han passat moltes coses, primer un hivern molt complicat amb problemes de salut i moltíssima feina que em porten a sobreviure al Ironman de Frankfurt 2011. Entre el poc que l’havia preparat i el dia terrible que varem tenir de fred, pluja i vent em van deixar un molt mal record i un resultat molt pijor de l’esperat.

El següent hivern també ha estat complicat pel que respecta a l’esport, però genial en altres sentits. Una setmana després de Frankfurt la Olivia i jo correm tots dos al classificatori de Banyoles. Ella es retira al sortir de l’aigua, es troba fatal, porta dies que no està molt fina. Al dia següent es confirma que passa alguna cosa, serem pares!!! Ella evidentment acaba la temporada 🙂

L’hivern el passem pensant en tot el que vindrà, els caps de setmana serveixen per comprar cotxets, cunes, preparar coses… Abans de saber la noticia ja m’havia inscrit a Roth 2012, se que és una bogeria, però decideixo córrer igualment, no arribaré a punt, però una idea m’obsessiona, entrar a meta amb ell als meus braços.

Doncs objectiu assolit, al Juliol aconsegueixo creuar la meta amb ell, el resultat esportiu el de menys, el meu pitjor Ironman, però satisfet igualment, per les hores que vaig poder entrenar i el vent terrible que va fer, crec que 11:40 és una marca prou correcte.

Des de llavors, res d’esport, a aquestes alçades porto 6 mesos gairebé aturat, peso uns 18kg menys i no queda ni rastre del que era com a triatleta. Per acabar-ho de complicar he estat cursant l’Executive Master en Digital Business a ESADE des del Gener fins al Juliol. Entre això i passar les poques hores lliures amb el peque no he pogut fer absolutament res.

Aquest any volia tornar a córrer a Malgrat, triatló popular amb BTT a on vaig debutar al 2003. Em feia gràcia repetir per celebrar els 10 anys del debut. Ho vaig descartar per no haver pogut entrenar, però al final la Olivia i jo ens em inscrit. Estem totalment fora de forma, però ens ho agafarem com aquelles primeres curses, a gaudir d’un matí de diumenge!

En resum, el proper diumenge 28 sortirem a gaudir de 500m nedant, 14km amb la BTT i 4 km corrent a peu. Objectiu sobreviure!!!

http://www.gem-malgrat.cat/11a-triatlo-popular/

Calendario 2011

Bueno, ya toca actualizar el blog 😀

Cuando falta poco para acabar el 2.010, ya he empezado a pensar en 2011. En dos semanas liquidamos este año en la Maratón de Castellón.

De momento, calendario bastante claro hasta el 24 de Julio con el objetivo principal del año, Ironman de Frankfurt.

Empezaremos el 2 de enero con la primera marcha de esquí, entre enero y marzo voy a hacer las máximas pruebas posibles de la copa catalana. Entre medio, un triatlón de invierno en Rasos de Peguera.

El primer triatlón el 17 de abril, doble olímpico Terres de l’Ebre.

Después de Frankfurt, ni idea, de momento no quiero ni pensar en ello.

• 17 de febrero – Tri Invierno (Rasos de Peguera)
• 17 de abril – Tri doble olímpico (Terres de l’Ebre)
• 29 de mayo – Tri 1/2 Ironman (Half Calella)
• 3 de julio – Tri Olímpico (Pont de Suert)
• 24 de julio – Ironman Frankfurt

Adiós temporada 2010, bienvenida 2011

Vaya final de temporada mas extraño. En agosto estaba bastante frito, pero normal después de Roth. Al final le tendré que dar la razón a toda aquella gente que me dice que después de un Ironman hay que liquidar la temporada, que ya no hay forma de levantar cabeza. Claro, esto si tener en cuenta especímenes tipo Paradinas, Vilardaga y compañía… El tema es que los últimos días, me empezaba a encontrar bien, sobretodo el último fin de semana de agosto, justo antes de Banyoles.

Mini stage Andorrano

El calor es sofocante, la solución está clara, aprovechando que Olivia está de vacaciones, me cojo un día extra y nos vamos tres días a Andorra. Aprovechamos para hacer un stage basado principalmente en dos actividades, mirar tiendas de deporte y apple y entrenar 🙂 El sábado por la mañana subimos Xavi, Olivia y yo a les Pardines. Olivia desaparece para que no le demos la paliza y Xavi, como siempre con paciencia infinita, me hace de pace maker para hacer 3×2000 y 3×1000. Contento con los ritmos de los 2000, y petando en los 1000 que salen al mismo ritmo o incluso algo mas lentos. Esto de correr a 1.600m de altura se hace duro. Por la tarde shopping y cenita los 4 juntos con Mónica.

El domingo por la mañana salida ciclista, de las buenas, corta pero intensa, subiendo el Coll d’Ordino por los dos lados. Me encuentro mejor de lo que me pensaba, sobretodo a la vuelta por la vertiente larga.

La salida acaba con un sprint de Xavi que le deja un poco tocadete 🙂

Comidita en casa los cuatro, siesta y a correr otra vez, esta vez sólo media horita. Estoy petado, pero Xavi me aprieta y no sale mal. Eso si, acabamos de forma curiosa, viendo a una familia entera de ciervos pastando a 10m de distancia… vaya cuernos el macho!!!

El lunes vamos a nadar… ¿a nadar? acabamos otra vez de tiendas, y la pereza no nos deja acercarnos a Serradells… comida, cargar le coche y a casita.

Las sensaciones que me deja el fin de semana es que en Banyoles la cosa no irá tan mal. Hasta aquí todo son buenas noticias, durante la semana sigo entrenando bien, incluso hago 70km el martes en el circuit, pero un año duro de entreno y trabajo me acaba pasando factura. El viernes peto, el cuerpo dice basta, y en Banyoles me tengo que retirar al bajarme de la bici, me encuentro fatal, me cuesta respirar, me quedo sin fuerza en las piernas… esta claro que llega la hora de dejarlo, lo primero es la salud. Quedo tan tocado que durante la siguiente semana, todas las horas que estoy fuera del trabajo las paso durmiendo, sea en el sofa o en la cama…

Ahora a empezar con calma, el lunes 13 septiembre empieza un largo camino, con muchos pasos intermedios por el camino que seguro que van a ayudar, el primero en Castellón en Diciembre, y después la Copa Catalana de esquí de fondo.

Se acabó… tomando decisiones

Después de semanas de disfrutar del resultado de Roth, toca pensar en el futuro. El objetivo del 2011 está claro, ya tenemos hasta el hotel para estar el 24 de Julio en Frankfurt.

Lo que que quedaba por acabar de definir era el final de esta temporada. Al final, acabaré la temporada antes de lo previsto, el 18 de setiembre en Tossa. ¿Y después? pues voy a hacer algo que no estaba para nada previsto, cosas de que amigos como Xavigon te líen 🙂 Si todo va bien, el 12 de diciembre estaremos en la línea de salida de la Maratón de Castellón.

La verdad es que la Maratón es algo que no me ataría demasiado. Sólo he hecho una, en la primera edición de la del Mediterrani, diría que fué en el 2005. Fue un desastre, ni sabía como prepararla, ni conocía a nadie que me aconsejase, total, que lo que no he andado en los 4 distancia Ironman que he hecho desde entonces, lo anduve ese día, el tiempo fue de 3:57. Después de aquello, 4:12 en Roth 2006, 3:50 en Klagenfurt 2007, 4:05 en Calella 2009 y 3:43 en Roth 2010. En fin, que tengo curiosidad por ver que tiempo puede salir en una Maratón “sola”.

El gusanillo empezó el día que fui a ver a Carles Gamisans y a Isabel corriendo en la Marató d’Empuries en mayo de este año. Ese día le comenté a Olivia que el día que hiciese una sería esa, pero al final no ha sido así. ¿Porqué? Pues muy fácil, me encanta el entorno, el tipo de prueba con poca gente, que está cerca de casa, cerca de donde he pasado parte de mi juventud… pero, es en mayo, me parte la preparación de Frankfurt por la mitad.

En fin, que ya tengo objetivos claros para las próximas semanas.

4 de Setiembre olímpico en Banyoles
18 de Setiembre olímpico en Tossa
12 de Diciembre Maratón en Castellón

Y luego a esquiar!!!